CURSA 10 K STA.MARGARIDA I ELS MONJOS

Arriba tard però s´ha de penjar

UN TRIATLO EN PLE FEBRER

El dissabte finalment uns quants del Club Triatló Sabadell vam poder participar, tot i el diluvi de la nit anterior, en la matinal esportiva-triatlètica, acompanyats d'un dia molt assolellat, i vam poder estrenar la nova roba de l'equip, i lluir les marques dels nostres patrocinadors.

A les 8:50 finalment ens vam tirar a l'aigua 4 nedadors: el Juan Infantes, el Marc Oliveras i el seu germà i en Kevin, per nedar els 1000 metres de la primera etapa del triatló, amb els temps següents:

Els germans Oliveras després d'una pausa a falta d'uns 100 metres, van fer uns 18 minuts, seguits d'en Kevin amb 18'24 i el Juan amb 19'20

La transició amb molta calma, amb el canvi de roba, preparació de bicicleta, i trobada amb els ciclistes que vingueren a acompanyar-nos en la segona etapa: el Javi i el Modesto, abans d'enfilar camí direcció a la carretera de Matadepera, carretera de Castellar i pujada a Sant Llorenç. Després de trams suaus, trams forts, alguns pals, els primers van arribar bastant agrupats, alguns més sobrats que d'altres: Modesto, Marc i germà, Kevin, Juan Infantes en un temps de 56'40 pels 22 kms del recorregut cronometrat, tot i el vent de cara direcció Sant Llorenç, i uns 7 minuts més tard, el Javi que s'havia fet quasi tot el recorregut sol després de quedar despenjat al principi.

L'ocasió s'ho mereixia, i vam disfrutar a l'aire lliure d'un bon esmorzar, abans de tornar cap a Sabadell, on ens vam dirigir cap a l'hípica La Granja, per fer l'última etapa: la cursa a peu, on ja només vam quedar el Juan i en Kevin (únics que van completar les 3 etapes), arribant en un apretat esprint que va quedar pendent de foto-finish en un temps de 29'31, i 30 segons més tard el Javi. El recorregut a peu es va haver de reduir finalment, degut a que ja s'estava fent tard, i problemes físics d'algun dels triatletes.

DUATLO DE IGUALADA

Per algo és el quart any que hi vaig, sempre m'hi he trobat bé en aquest duatló, i cada any hi ha millor nivell. Lot de regals molt generós comparat amb altres curses, a més d'avituallament de final de cursa molt complet (a part de begudes, brou calent, amanida de cigrons i ilimitats entrepans de butifarra... m'he posat com un bacó). Aquest any, també molt bé el tema aparcament, podent deixar el cotxe just al costat de les pistes d'atletisme.
Hi he trobat a faltar un punt d'avituallament d'aigua enmig del primer tram de cursa a peu, i que d'un punyetero any tanquin la finestra i ens posin calefacció jeje

La gent d'Igualada estan fent molts d'esforços, i mica en mica van sortint fruits, tan en la millora del duatló, com en el creixent nombre de participants locals, nous duatletes/triatletes i nous equips de triatló.

En quan a nosaltres, participació important, erem 7 del nostre equip i vam acabar tots. La sortida esbojarrada, l'Òscar ni el vaig veure, jo anava a 4 clavats, i el Gonzalo, Enric i Alex davant meu com uns cohets. Com la veterania és un grau, vaig tirar de paciència i vaig resistir la temptació de seguir a les gacelas, que 6 kms per aquell circuit es fan molt llargs, i mica en mica vaig anar recuperant posicions, fent un parcial a 4'20, que està força bé tenint en compte l'estat actual. Per aquí devia coincidir amb el Guillem (vam fer un parcial similar), però no el vaig veure.

En bici, vaig començar una mica ofegat per trobar una roda, i en un repetxó em van passar un grup molt fort que no vaig poder seguir. Un altre moment de paciència, una estona sol, sense posar-me nerviós ni desgastar-se, i a esperar a que em cacés el següent grup, m'uneixo a aquest, quasi sempre a cua, i l'aguanto fins al final, creixent amb el que trobàvem per davant, i perdent a gent que no podia seguir el fort ritme sobretot a la baixada, que bèstia, jo anava cagat, al final arribant junts uns 30-35, i col·locant-me entre els 5 primers per poder sortir a còrrer amb una lleugera avantatge.

I per fi, un segon tram de còrrer en condicions, l'estratègia de tejón en bici va funcionar, i em va permetre sortir a còrrer amb bones cames i repetir un ritme de 4'20, i no enfonsant-me com faig habitualment corrent a 5' el km.

Content a l'arribada, 1h12, dos minuts menys que al 2009 estant més fluix, primera prova de la temporada, i amb bones sensacions, físiques i tàctiques. Poc després van arribar l'Àlex i l'Enric, als demés ja no els vaig veure.

Al final, vam coincidir pocs per fer la foto, no teníem càmera, ens vam desperdigar, i després no vam tornar a coincidir, no sé si els demés en vau fer alguna.. Aquesta tarda us passaré les fotos i crònica del triatló social per etapes de dissabte, on vam coincidir uns quants en una bona matinal d'esport, i estrenant els nous uniformes.

DUATLO DE REUS

Campió de Catalunya 55-59

L´equip amb el nivell més alt del duatló

Ahir a Reus feia una mica de fresca, crec que el cotxe marcava 2ºC quan vam arribar al CN Reus Ploms. Res que no es pugui aguantar amb un petit escalfament.Gràcies a la nova samarreta vaig conèixer l'Oscar i ja que el Ramon estava enfeinat l'Àngel ens va fer la foto d’equip, conjuntament amb el Lino. Un equip “d’alçada”!!!El tram a peu pels carrers de Reus em va fer adonar que els duatlons són ràpids, molt ràpids. Jo que sóc molt mediocre en això de córrer i bici, vaig córrer el primer tram de 6km a 4’25 aprox i anava dels últims, quina bogeria!! El tram de bici va tenir dues parts. L’anada amb mitges altíssimes i tothom pensant “que bé que vaig” i la tornada amb mitges baixíssimes pel vent en contra, sort que vaig poder enganxar-me amb un grup.Un punt en contra de la Duatló fou la seguretat en el tram de bici. Posar-te en una autovia amb moltes entrades i sortides i poca gent vigilant i no tallant el transit és una temeritat. La Belén, que va debutar, va endur-se un ensurt quan un cotxe darrera seu va frenar en sec en veure-les (anàven dues noies) va fer cop de volant i va xocar contra la mitjana. Ja imagino que necessites molta gent per assegurar el tram de bici, però segur que hi ha altres recorreguts que no són tan perillosos i necessites menys gent. I això sumat a que hi ah gent que va fer més km dels que tocàven ja que estava mal senyalitzat i repeteixo amb poca gent de la organització.El segon tram a peu, sense gaire historia, una volteta ràpida i un altre al sarró. Objectiu, anar fent cames per Banyoles... Ara, potser hauré de fer tirades més llargues, no?En Lino per sorpresa seva, va pujar al podi més alt, l’Óscar va fer un temps magnífic i jo content per fer un temps bastant bo amb la bici.Proper objectiu, arreglar el canvi per diumenge que ja m’he apuntat a Igualada. Aleix, aquesta tarda ens veiem!

TRIATLO BLANC DE TUIXENT

L´Àlex disfrutant a Tuixent (la Francina al fons)